L’any exacte en què es va començar a fer teatre al poble d’Avià, no queda gaire clar, però a través de totes les dades que s’han pogut recollir, l’inici cal situar-lo entre el 1914 i el 1915.

En aquests anys, a Avià hi havia dos locals, l’edifici del Sindicat Agrícola i l’Ateneu Obrer, que programaven les respectives representacions per al mateix dia i a la mateixa hora. Els dos tenien èxit i omplien de públic. Aquest fet denota una vitalitat cultural important per a un poble de les característiques d’Avià.

Des d’aquestes dates fins arribar a la Guerra és té constància que es van arribar a fer al poble una trentena de representacions teatrals.

El dia de Nadal de l’any 1940, una colla de joves entusiastes van posar en escena l’obra LA SANTA MARE de Joan Povill i Atserà, d’aquesta manera es pot dir que va néixer el que havia de ser l’Elenc Artístic Avianès. Cal remarcar que des de la primera obra fins a l’última que van representar, aquest grup va utilitzar el català com a llengua única, cosa força complicada en aquells temps.

Des de l’any 40 fins al 45, l’Elenc Artístic Avianès va interpretar una dotzena d’obres, alguna fins i tot cantada i amb acompanyament musical en directe: “Per no entendre el castellà”, “Els Reclutes”, fragments de “La Dolorosa”, “El Manojo de Rosas”.

Cap a finals dels anys 50, la colla, que anava canviant, es va començar a conèixer per l’Agrupació Teatral Avianesa, nom que ha perdurat.

L’any 1959, l’Agrupació Teatral Avianesa es va traslladar a la Rectoria d’Avià per a representar-hi les seves obres. Entre els anys 50 i 60, es van repetir moltes de les obres que ja s’havien fet anys abans, sempre seguint el costum de representar una obra llarga i un sainet en cada sessió. A més de les representacions al poble, l’Agrupació Teatral Avianesa va passejar les seves obres per un seguit de teatres escampats per la geografia catalana.

A primers dels anys 60, el casament de diversos membres del Grup va deixar l’Agrupació amb un nombre reduït d’actors, motiu pel qual es decidí d’organitzar un enterrament simbòlic d’aquesta. Tot i que la seva activitat no es va acabar en aquell moment, d’una manera més esporàdica van continuar representant obres durant quatre o cinc anys més, precisament va ser en aquesta època quan van posar en escena una de les obres que els va proporcionar més èxit : “Mossèn Eudald”.

Per Tots Sants de l’any 1966, una colla de joves -nois i noies d’entre 14 i 18 anys- van agafar el seu relleu, ni que fos temporalment, sota el nom de l’Esbart Teatral Nova Joventut d’Avià. El seu debut va fer-se amb l’obra “Pi, Noguera i Castanyer” seguida del sainet “El gras i el magre”. El local que utilitzaven també era el de la Rectoria. Sobtadament, però, l’Esbart va deixar de fer teatre. La decisió de plegar cal buscar-la en la manca d’entesa amb el mossèn per la qüestió del local.

La vida de l’Esbart va ser curta però intensa, va suposar allargar una mica més l’agonia del teatre avianès, que, després d’aquella revifalla es va adormir en un son profund que semblava definitiu. Però, les obres que tenen uns bons fonaments no s’ensorren mai totalment i sempre els queda una base sobre la qual tornar a aixecar un edifici renovat.

Al cap de dotze anys, per la Festa Major de l’any 1979, l’Agrupació Teatral Avianesa va renéixer amb un nou impuls carregat de futur representant “El fill de son pare” i “La Ceguera”.

A partir de l’any 1979, cada any, l’Agrupació Teatral Avianesa va anar posant en escena una peça diferent, i amb un ritme progressiu. En aquesta època d’eufòria, l’Agrupació va repetir la interpretació d’obres que ja havien posat en escena grups avianesos anteriors. De mica en mica, però, es van anar decantant cap a l’estrena d’obres més actuals, sobretot de caràcter còmic.

Un dels projectes amb més envergadura promocionats pel primer Ajuntament democràtic va ser la construcció d’un edifici polivalent per a ús de tot el poble: l’Ateneu d’Avià.

L’Ateneu ha suposat un gran avenç pel teatre avianès, ja que ara el poble té a disposició una sala amb capacitat per a unes cinc-centes persones, amb un gran escenari dotat d’una tramoia eficaç i un envà posterior que permet que els actors vagin d’un costat a l’altre sense sortir de l’edifici i allunyats de la vista dels espectadors.

L’Ateneu va acollir les primeres representacions l’any 1983, quan encara s’hi estava treballant. Els membres de l’Agrupació Teatral Avianesa formaven un grup molt ben avingut, que s’ho passava bé fent teatre i que, des de la represa del 1979, no ha deixat mai el poble sense, com a mínim, una obra durant els dies de la festa major a excepció del període 2001-2005 que a conseqüència del cansament per l’elevat nombre d’actuacions que es van portar a terme de “L’estranya parella” (més d’una trentena) els membres de l’Agrupació es van agafar 5 anys sabàtics.

La represa es va fer amb la posada en escena d’un parell d’obres l’any 2006 i amb una renovació parcial de l’elenc que és el que manté viva actualment l’Agrupació Teatral Avianesa, i que per molts anys així sia!